Si per una banda el coneixement indica que només se sap allò que es comprèn, la reflexió significa interioritzar aquesta comprensió de forma que la fa madurar, o sia, el coneixement reflexionat. El verb reflexionar significa poder formular preguntes correctament. Per poder formular preguntes correctament, però, no només s’ha de disposar d’algun tipus de coneixement, saber el que es pregunta, a qui se li fa la pregunta, sinó també considerar reflexivament els coneixements importants per a la pregunta. És clau, doncs, superar les limitacions del propi saber.

Per tant, definim el coneixement reflexionat com aquell que sap respondre com i per què, i no només què. En altres paraules: el coneixement reflexionat és allò que realment sabem explicar. Biològicament, el coneixement reflexionat és aquella informació i els esquemes que tenim en la memòria a llarg termini.

El raonament intrínsec del coneixement reflexionat provocarà que l’individu tingui la capacitat de saber com entrellaçar la informació necessària per crear informació concreta o generalitzada. Respondre què és un acte purament memorístic, mentre que respondre com i per què esdevé un acte reflexiu i intel·lectual, relacionat amb la creació de saber i amb la intel·ligència de l’individu. Aquesta resposta a com i a per què, d’altra banda, permet a la persona preveure fets i imaginar nous futurs basant-se en la creació des de la seva pròpia experiència. En altres paraules, si hom és capaç de preguntar-se el perquè de les coses, de fer aquest esforç immens de voler saber, de preguntar-se, de filosofar, es farà no només més savi, sinó també més fort. En paraules de Nietzsche: <<Tot el que no acaba amb mi em fa més fort>>.

Per tant, la comprensió és clau per tenir coneixement, i per comprendre, cal saber interrelacionar informació per crear el coneixement propi. Allò que anomenem coneixement reflexionat crea en el cervell unes estructures a llarg termini que permeten l’estructuració de la informació i la creació pròpia de coneixement, allò que hom comprèn segons la seva interpretació per mitjà de la seva cultura i memòria. És a dir, un coneixement propi construït individualment, assumit i reflexionat.

El coneixement, que com ja hem indicat és diferent a tenir informació i dades tècniques, és la clau amb què l’economia ja valora el temps dels professionals de l’anomenat primer món. És a dir, el valor dels professionals moderns radica en el coneixement reflexionat, res a veure amb l’aportació d’aquell individu que té informació i/o coneixement sense reflexió. De fet, la font real de la riquesa actual és el coneixement reflexionat, que creix on hi ha intel·ligència adequada. Tal i com exposa el professor Manuel Castells, si en l’era industrial <<el principal agent de productivitat és la introducció de noves fonts d’energia i la capacitat de descentralitzar-ne l’ús durant la producció i els processos de circulació, en la nova forma de desenvolupament informacional, l’agent de productivitat és en la tecnologia de la generació del coneixement, el processament de la informació i la comunicació de símbols. […] El que caracteritza la revolució tecnològica actual no és el caràcter central del coneixement i la informació, sinó l’aplicació d’aquest coneixement i d’aquesta informació a aparells de generació de coneixement i processament de la informació i/o comunicació, en un cercle de retroalimentació acumulatiu entre la innovació i els seus usos>>. El coneixement reflexionat, doncs, és i serà l’epicentre social d’un futur que veiem incert.