S’atribueix al poeta grec Arquíloc de Paros (714 aC-676 aC) l’antiga dita que <<la guineu sap moltes coses, però l’eriçó sap una cosa gran>>.[1] I aques
ta metàfora ens serveix per il·lustrar la idea que volem exposar en aquesta pàgina: la ciència de la política econòmica no és com la física, on cada generació d’idees desplaça successivament la generació anterior. Com a molt, els economistes aprenen a escometre les complexitats del món una mica millor amb cada nova onada investigadora. El nou pensament econòmic que es va desenvolupar després dels anys 1970, i que està darrera de la desregularització financera, la qual podem anomenar com la revolució de les “expectatives racionals” i que és la base del vertader eslògan d’un economista: “digues-me què suposes i et diré com funcionaran els mercats”, ha ensenyat al món que quan els economistes confonen les modes acadèmiques amb la realitat produeixen un mal considerable. L’antídot per a aquestes tendències requereix mantenir un sa escepticisme envers el corrent econòmic de moda, per mantenir vives les lliçons de la història, per confiar en el coneixement local i en l’experiència i, a més a més, també en la teoria econòmica. El món està millor atès per economistes i responsables polítics sincrètics que poden contenir moltes idees en els seus cervells que no pas per economistes amb un sol enfocament que promouen una única gran idea sense tenir en compte el context.
Per això creiem que és millor una “guineu” que sàpiga moltes coses que un “eriçó” que només en sàpiga una de gran. Aquest missatge s’hauria de tenir molt en compte a les escoles de negocis i d’economia, en els governs, en les empreses, etc., perquè si la tècnica promou “eriçons”, altrament, la possibilitat d’un vertader coneixement reflexionat, ètic, responsable i racional, passa pel domini de moltes matèries i de la realitat treballada, del detall, de voler aprofundir en el coneixement.
L’objectiu d’aquest Web és mostrar un marc necessari de coneixements holístics que permeten entendre l’economia moderna i a la vegada reflexionar sobre el futur immediat. A més a més, aquesta sèrie de continguts són els que considerem que s’haurien d’estimular en les universitats d’economia i d’administració i direcció d’empreses, per tal que les eines que allà s’ensenyen s’utilitzin pel benestar del conjunt de la societat i no pas pels interessos individuals basats en la cobdícia. Aquests camps són:
L’objectiu final d’aquest assaig és demostrar que el coneixement que nosaltres anomenem coneixement reflexionat (explicat al punt 4a. El coneixement reflexionat) és la clau en què es basa l’economia moderna. Per arribar a demostrar això, però, primer haurem de definir què és el coneixement i veure com es crea el coneixement en el cervell de cada persona. I abans serà necessàri comprendre com la tècnica i la tecnologia han anat modificant l’entorn i les eines de la societat i adonar-se com han sigut les necessitats bàsiques de la persona humana, mitjançant el coneixement, les que van provocar la invenció de la tècnica.
Al final de tot aquest assaig i com a darrer punt, adjuntem una síntesi d’aquests quatre apartats que contenen a bastament la teoria que forma i defineix l’economia moderna i el seu instrument fonamental, el coneixement reflexionat.
Aquest assaig es troba en la part Web. Per altra banda, en el Blog hi anirem escrivint reflexions personals relacionades amb tots ells.
[1] Aquesta frase fou popularitzada en el segle XX gràcies al llibre d’Isaiah Berlin The hedgehog and the fox: an essay on Tolstoy’s view of history, publicat l’any 1953. Curiosament, John Berger utilitzà la mateixa frase en la seva famosa trilogia Into their labours (concretament en el seu primer volum publicat l’any 1979 Pig earth; Nova York: Editorial Vintage Books, 1992, p. 47). En aquesta trilogia, Berger aborda les conseqüències en la persona humana del canvi de la vida rural a la cosmopolita, de la influència de les noves i modernes tecnologies en la manera de viure de l’ésser humà.
el blog d'en Marc Oliveras 