Amartya Sen argumenta que <<la llibertat és valuosa almenys per dos factors diferents. Primer, com més llibertat més possibilitats per perseguir els nostres objectius, aquelles coses que valorem. […] Segon, podem atribuir importància al procés d’elecció com a tal>>. Així doncs, una cosa és l’aspecte de l’oportunitat i una altra és l’aspecte de com arribem a la fita marcada. En ambdós casos, la clau és un coneixement lliure. En el primer, ens permet triar per nosaltres mateixos, sense interferències, allò que volem; en el segon, no ésser influenciats ni forçats a seguir un camí o un altre.

El mateix Sen afirma que <<tant la igualtat com la llibertat s’han de veure com a elements multidimensionals dins dels seus amplis continguts. Tenim raó per evitar l’adopció d’una visió estreta i unifocal de la igualtat o de la llibertat, que ignora les preocupacions que plantegen aquests grans valors. Aquesta pluralitat ha d’ésser part d’una teoria de la justícia, que ha d’estar oberta a les diferents consideracions que invoquen cada una d’aquestes grans idees>>.

És important no caure en la idea perillosa que, mentre que la persona aconsegueixi fer allò que vol, ja n’hi ha prou, perquè això implica deixar de banda la possibilitat d’un canvi d’opinió, o d’escollir lliurement l’opció que no li és preferent per qualsevol altre motiu. Llibertat és sobretot, poder triar allò que volem o no volem i tenir suficients elements de judici, és a dir, de coneixement personal, per ésser conscients que qui ha triat ha sigut la nostra capacitat individual.