El rellotge mecànic és la gran màquina que ha provocat els majors canvis tècnics i socials al llarg de la historia. El desig de mesurar el temps ve de molt antic, amb rellotges d’aigua, de sol i de sorra; però, no fou fins la invenció del rellotge mecànic en el segle XIII, que l’home no és capaç de saber percebre veritablement el ritme de la història.

Efectivament, el rellotge, no la màquina de vapor, és la màquina clau de la moderna edat industrial, la base del naixement de la tècnica moderna. Per tant, un dels elements imprescindibles de la Revolució Industrial ja va començar a elaborar-se a partir del segle XI, i cap al segle XIII ja trobem, d’una manera clara, l’existència dels primers rellotges mecànics. Més endavant, en el segle XVIII, el rellotge es convertí en la primera màquina que no va requerir elements externs per al seu funcionament. A més a més, el perfeccionament dels elements necessaris per construir un rellotge, com els engranatges, pesos, etc., ha servit a molts altres invents posteriors, de la mateixa manera que la mesura del temps ha contribuït a l’administració social, a la planificació de tasques, a relatar i memoritzar la història, etc.

Paral·lelament a l’evolució tecnològica del rellotge, es va perfeccionar el treball de la fusta (tots els elements de les màquines en els inicis de la Revolució Industrial, tals com engranatges, suports, rodes, etc., a excepció de les peces tallants, eren de fusta); es va incrementar l’ús del vidre (la perfecció dels vidres de les ulleres i telescopis, els hivernacles, etc.); també va néixer la professió de l’inventor (l’activitat d’inventar permetia a molta gent fer-se rica); Descartes i el mètode científic, Galileo Galilei, Leibnitz, Pascal, entre d’altres, van diferenciar l’ànima de la resta de la naturalesa, ajudant a crear una nova mentalitat; es funden les primeres Universitats (començant per la de Bolonya l’any 1100, París en 1150 o Cambridge en 1229), les acadèmies científiques (com la Royal Society en 1660, deixeble de l’Accademia Secretorum Naturae fundada l’any 1560 a Nàpols), i també comencen les exposicions industrials (la primera de les quals tingué lloc a l’Ajuntament de Nuremberg en 1569); es comença a dominar l’energia hidràulica i eòlica. És a dir, cap a finals del segle XVIII les preparacions inicials per a la Revolució Industrial s’havien acabat i els invents fonamentals ja s’havien realitzat. En aquell moment l’home ja era dominat per la tècnica, tant a nivell físic, com psíquic i fins i tot moral.

Per altra banda, és extremadament dubtós que les màquines s’haguessin inventat tan ràpidament i haguessin penetrat amb tanta força sense l’incentiu addicional del benefici. El comerç de l’Edat Mitjana representa el principi del capitalisme comercial i les primeres companyies que comerciaven amb les colònies europees signifiquen l’embrió del que avui coneixem com a Globalització. Aquest comerç permeté de conèixer noves matèries primes i desenvolupar nous mètodes de treball. No obstant això, res del que diem va ser utilitzat per al benestar general, sinó que es crearen classes dominants: la tècnica va ser utilitzada per a l’acumulació de riqueses particulars.

En síntesi, la noció de què uns quants inventors britànics provocaren de sobte un terrabastall en el segle XVIII és absurda fins i tot per a fer-la servir com a conte de fades per a infants. Fins aquell moment, la tècnica evoluciona lentament i no planteja cap problema a l’home, de manera que mai no va per davant de la seva comprensió i evolució. L’època de la màquina moderna pot ésser compresa únicament en termes d’una preparació molt llarga i diversa que agafa una forta embranzida a partir de la Revolució Industrial.