La llei de Moore[1] ja fa alguns anys que no es compleix des del punt de vista tecnològic, és a dir, de la capacitat tecnològica dels processadors. Però malgrat això anterior, en els últims anys, el poder dels ordinadors continua creixent exponencialment gràcies a la programació i a l’enginy dels algoritmes creats pels humans.

En l’actualitat ens trobem davant d’un canvi de model econòmic on predomina, per damunt de tot, el fet de què la creació de riquesa i de valor afegit es produeix gràcies a <<l’increment dràstic de la productivitat derivat de la capacitat d’utilitzar la nova tecnologia de la informació per impulsar un sistema de producció basat en el coneixement>>[2]. Per això, i seguint el mateix fil, <<les societats seran informacionals no perquè encaixin en un model particular d’estructura social, sinó perquè organitzen el seu sistema de producció per maximitzar una productivitat basada en el coneixement, i ho fan mitjançant el desenvolupament i la difusió de les tecnologies de la informació utilitzant uns recursos humans qualificats i una bona infraestructura de comunicacions>>[3].

És a dir, la nova creació de coneixement, i per tant, el nou model de creació de valor, passa per l’habilitat humana de tractar milions de dades (el que es coneix com a Big Data) i poder extreure’n conclusions vàlides (gràcies el talent i creativitat humans i també amb l’ajuda de la intel·ligència artificial). L’ús de les tecnologies de la informació i de models de dades desenvolupats per professionals qualificats és un fet que ja avui s’està imposant arreu com el model de creació de nou coneixement. La majoria de les vegades segurament no s’arriba a crear un nou coneixement però sí que es troba ràpidament una informació útil per a l’usuari final. Observem que <<el coneixement, diferent de tenir informació i dades tècniques, és la clau amb què l’economia ja valora el temps dels professionals de l’anomenat primer món. És a dir, el valor dels professionals moderns radica en el coneixement reflexionat[4], res a veure amb l’aportació d’aquell individu que té informació i/o coneixement sense reflexió>>[5]. En altres paraules, la informació en la societat informacional actual és una propietat molt barata, però el nou coneixement que es pot crear mitjançant aquesta informació segueix sent una cosa apreciada i molt valuosa.

Aquest tipus de nou paradigma econòmic està canviant a una velocitat mai vista no només les nostres feines, sinó també els nostres models i costums socials així com fins i tot els esquemes polítics tradicionals dels estats nació. D’alguna manera o altra, la vida professional i privada d’un ciutadà comú en el que es coneix com a primer món està influenciada pels algoritmes creats per humans: aparells fotogràfics, sistemes de productivitat empresarial, logística de la compra de productes on line, presentació de dades empresarials i seguiment d’objectius, entre molts d’altres exemples.

Per tot l’anterior considerem indispensable mostrar a nois i noies de 14 i 15 anys què s’amaga darrera de tota aquesta revolució tecnològica (aparells informacionals) i tècnica (algoritmes d’intel·ligència artificial). Per una banda necessitem educar joves amb criteri propi i gens manipulables per poder seguir construint societats democràtiques madures i sòlides. Per una altra banda, necessitem joves preparats que entenguin i coneguin què s’amaga i com funciona el nou paradigma econòmic en el que ja vivim.

[1] Llei creada per Gordon Moore, cofundador d’Intel, el qual va publicar l’any 1965 un document intern titulat “The Future of Integrated Electronics” i replantejat el 1975 on va establir que el poder dels ordinadors es duplicaria cada 2 anys.

[2] Castells, M. (La era de la información. La sociedad red – vol. 1), p. 199.

[3] Castells, M. (La era de la información. La sociedad red – vol. 1), p. 259.

[4] <<Definim com a coneixement reflexionat allò que realment sabem explicar, biològicament és aquella informació i els esquemes que tenim en la memòria a llarg termini>>. Oliveras, M. (Tesis Doctoral: Proposta d’un nou sistema pedagògic en les escoles de negocis basat en el coneixement reflexionat, en el marc de l’actual procés de globalització. Universitat Ramon Llull), p. 58.

[5] Oliveras, M. (Tesis Doctoral: Proposta d’un nou sistema pedagògic en les escoles de negocis basat en el coneixement reflexionat, en el marc de l’actual procés de globalització. Universitat Ramon Llull), p. 18.

Exemples (apunts) de coneixements amb els que raonaran i treballaran els alumnes de 3er i 4rt d’ESO en el projecte d’AI de l’Escola: